La primera pel·lícula que he escollit per a treballar la primera entrada és : “Mis tardes con Margarita” dirigida per Jean Becker. A continuació la fitxa tècnica i la sinopsi :
Fitxa tècnica
Gènere: Comèdia
País: França
Duració: 82 minuts
Qualificació: Majors de 13
Data d’estrena: 03/08/2011
País: França
Duració: 82 minuts
Qualificació: Majors de 13
Data d’estrena: 03/08/2011
Actors: Gérard Depardieu i Gisèle Casadesus
Sinopsi
Mis tardes con Margueritte és la història d’unes d’aquestes trobades improbables que poden canviar una vida. En un parc hi ha Germain, d’uns cinquanta anys d’edat i gairebé analfabet, i Margueritte, una fràgil anciana apassionada per la lectura. Quaranta anys i cent quilos els separen. Per casualitat, Germain s’asseu al seu costat. Margueritte comença a llegir-li extractes de novel·les, fent-li descobrir la màgia dels llibres, de la qual Germain es creia exclòs. Tot d’una, per a la gent que l’envolta, per als seus amics del cafè, que fins ara l’han pres per un ximple, la idiotesa bascula i canvia de costat. Però Margueritte es va quedant cega i, per amor a aquesta adorable àvia entremaliada i atenta, Germain s’esforçarà i li demostrarà que és capaç de llegir-li quan ella ja no pugui fer-ho.
Reflexió
Per començar, penso que és important presentar el cas de Germain, ja que la meva reflexió i relacions amb el primer tema de l’assignatura van molt relacionades amb l’experiència del protagonista. Tal i com hem vist als casos que se’ns han presentat a l’assignatura, com per exemple “el Caso Manu”, el protagonista no té una infància molt fàcil que diguem i no molt diferents a aquests casos.
Des de petit viu només amb la seva mare, una dóna de vicis, egoista que mai no s’havia preocupat per donar un bon estil de vida al seu fill, i a més des de que era ben petit fins a l’edat que presenta a la pel·lícula el rebutjava com a fill i el maltractava psicològicament amb comentaris per baixar-li l’autoestima i menyspreant-lo.
A més, no ha tingut la figura paterna a casa. Aquestes dades, ja presenten que el cas de Germain seria exemple d’un cas a tractar per un especialista, ja que li deixa un trauma psicològic de baixa autoestima i inseguretat en sí mateix per a tota la vida. A més la mare tampoc el va donar l’oportunitat de tenir una bona educació i d’aquí també el seu alt grau d’analfabetisme.
Germain tampoc no té dona ni fills, i els seus amics tampoc l’ajuden a ser un home amb decisió pròpia i segur de sí mateix, el tracten com a un inútil.
El problema, és que la mare mai s’ha preocupat pel seu desenvolupament personal, ni tampoc emocional ni d’aprenentatge.
És llavors quan coneix a Margueritte. Des del meu punt de vista, penso que des del primer dia que es troben comença a haver com una mena d’entrevista bidireccional constantment, tots dos parlen sobre les seves vides i al llarg de la pel·lícula s’escolten els seus problemes i hi ha un recolzament per part dels dos. Encara que sigui de manera informal, jo considero que és produeix una mena de diagnòstic on Margueritte mira la situació de Germain i a partir de la lectura fa que aquest busqui altres alternatives a la seva vida, un al·licient. I a partir d’aquí, Germain es capaç de reflexionar sobre la seva situació i penso que l’ajuda a resoldre i saber portar els seus problemes a partir del que llegeix, de les aventures que relaciona amb la realitat que viu.
Penso que quan una persona no ha tingut una vida fàcil, és molt important que comparteixi els seus traumes amb una persona que sap que l’entendrà, i que no cal que sempre sigui un especialista. A partir de la resiliència, una persona és capaç de superar els seus traumes i poder engegar una vida nova endavant com ho fa en Germain, a partir d’altres alternatives com són les històries dels llibres que llegeix.
També m’agradaria dir que , poder l’experiència de l’anciana equival a totes les solucions que li podria haver ofert un psicòleg, ja que és capaç de posar-se totalment en la seva pell i poder és una mica més subjectiva que no pas un especialista, que al tenir mil casos a la setmana semblants, potser es posiciona de forma més objectiva perquè ho veu tot de forma semblant i té com una solució estàndard per aquest tipus de casos. L’anciana en canvi, mostra empatia davant els problemes de Germain i li ajuda a superar-los.
El fet d’ensenyar-li a llegir, també li dona seguretat per sentir-se menys analfabet i poder parlar amb els seus amics amb seguretat, penso que dóna un pas endavant a la seva vida.
Uns dels últims conceptes dels que varem parlar per tancar el primer tema, va ser la transferència i la contransferència. Penso que en les entrevistes/diàlegs que van tenint al llarg de la pel·lícula els dos personatges protagonistes, es produeixen aquests dos fenòmens. M’explico, podem veure una transferència en el moment que Germain transfereix a l’anciana qüestions del seu passat i la seva infància, a més Margueritte té un rol davant Germanin, és converteix en una persona important per a ell. Una altre idea que afavoreix la meva opinió és que tots dos estan connectats al desig d’un , un perquè li serveix de terapeuta per als seus problemes al principi i la vella li vol ajudar, i l’altre al final de la pel·lícula quan l’anciana es queda cega i ell li llegeix els llibres que ella ja no pot llegir. També he pogut detectar la contransferència en el moment que l’anciana, considerada com la persona sàvia, aconsella a Germain a partir de la seva experiència i també acaba formant part de la vida de Germain.
Crec que el diàleg encara que no sigui amb un terapeuta, és molt important. Podem veure una mena d’entrevista oberta, on ningú controla el que és preguntaran i sorgeixen temes d’interès de tots dos, encara que sigui de forma no intencionada.
Penso que aquest cas és un exemple clar, on els problemes o traumes infantils poden resoldre’s sense un etiquetatge, ja que Germain també patia d’atacs nerviosos donats a la impotència que tenia per la vida que portava, la qual no l’alimentava d’emocions positives ni satisfaccions.
Amb Margaritte troba recolzament sobre els seus problemes, i a més m’agradaria fer una mica d’èmfasis en el tema educatiu que mostra la pel·lícula. Podem veure que sempre es pot seguir aprenent encara que les persones ja siguin adultes o no hagin tingut l’oportunitat d’aprendre al llarg de la seva vida. Això és un clar exemple de què les persones podem aprendre unes de les altres constantment i desintencionadament, que les persones adultes aprenen de l’experiència i viuen coses diferents que poden servir d’exemple a altres adults.
El protagonista és una persona limitada en coneixements, però tot i així mostra capacitats d’aprenentatge, tot i que no hagi tingut facilitats, no li falten ganes i al final de la pel·lícula intercanvia el paper amb l’anciana ja que es queda cega.
Aquesta pel·lícula, m’ha fet pensar que hi ha moltes persones que segurament s’han trobat en la situació de Germain, que no han tingut una família que els acompanyés en la seva infància, i que poder ara tenen un trauma infantil o certes dificultats a l’hora d’haver-se desenvolupat com a persona. I segurament també han sol·licitat l’ajuda d’un especialista, penso que a vegades la vida ens dona segones oportunitats per aconseguir una superació dels problemes i segones oportunitats d’aprendre.
El fet que m’ha portat a relacionar el meu aprenentatge a l’assignatura amb el film ha sigut la manera que hem tingut a classe de donar el coneixements. Totes les activitats que hem fet a classe sempre han sigut amb altres companys, ja fos en parelles o més en grups de 4 a 5 persones.
Penso que el treball en grup ens enriqueix moltíssim, ja que trobo molt important que per elaborar un treball o projecte existeixi un intercanvi d’opinions, idees, coneixements que uns saben però altres no, habilitats.
La forma que hem tingut d’aprendre a l’assignatura penso que ha sigut semblant a la que mostra el film. Em refereixo a que tothom tenim problemes a casa, i fora de la universitat, però quan se’ns planteja un treball en grup, deixem aquelles coses de banda i ens centrem en el cas que estiguem treballant. Escoltem al company , i aprenem del que ell diu, i penso que ha sigut el que hem desenvolupat en aquesta assignatura. A més, ens han ajudat i hem ajudat als altres en les seves i les nostres mancances.
També em recorda a les sessions on ens posàvem en rotllana i cada grup deia les seves opinions sobre alguna qüestió que proposava en Paulo. Aprendre a escoltar i aprendre del que diuen els altres com del que diem nosaltres mateixos és una cosa que m’ha fet pensar en aquesta pel·lícula, com també aprendre de la experiència que tenen els companys, o la experiència del mateix mestre sobre les coses que s’han debat a classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada